CONTINUACIÓ TEMA 1

            Durant la segona setmana de classe parlarem sobre la història de la nostra llengua, el valencià, així com de les diferents etapes per les quals va haver de passar fins que va obtindre una normalització i normativització total.

            En primer lloc, tractarem el naixement i expansió del S. VII al S. XIV, on vam poder observar com aquesta llengua va passar d'una etapa d'esplendor en el segle XV (augment de la producció literària, la llengua s'utilitzava també en els àmbits no literaris, etc.), a una etapa de decadència en el segle XVI, marcada pel procés de substitució lingüística, on la guerra de successió va donar lloc al Decret de Nova Planta, el qual va provocar que el català fora exclòs de la legislació i de l'Administració de Justícia i Municipal, de l'educació, i de la documentació notarial i del comerç. Per tant, es pot veure com en aquest moment Espanya esdevenia un Estat Uniforme amb un fort centralisme.

            En segon lloc, vam veure com aquesta etapa de decadència es va prolongar fins al Barroc, però una vegada que comencem amb la Renaixença (el seu inici es sol situar simbòlicament amb la publicació de L'oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau en 1833) podem observar com la nostra llengua pateix un procés d'esplendor o millora, el qual es caracteritza per la introducció del català a l'àmbit privat, oficial i culte, és a dir, per començar amb el procés de normalització de la llengua. És en aquest moment, segle XX, quan s'inicia el procés de normativització de la llengua (elaboració d'una gramàtica, d'un diccionari, de regles ortogràfiques, etc.) gràcies a la voluntat política dels governants, que tenen el sentiment de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és una llengua, i a la creació d'una política lingüística, on el govern crea la "direcció general de política lingüística".

            Per últim, en classe vam parlar de la importància que van tindre "Les Normes de Castelló" per aconseguir que la nostra llengua pogués completar el procés de normalització amb molta més facilitat. A continuació vaig a pujar al blog una auca que va veure per Internet, on explica aquestes normes de 1932 d'una forma més dinàmica i gràfica:

TEMA 1

             Durant la primera setmana de classe, començaren amb la introducció del terme "llenguatge" i dels dos tipus d'elements que el formen, on apareixien els interns (fan referència als mecanismes interns de funcionament d'una llengua: fonètica, fonologia, lèxic, regles ortogràfiques i morfosintàctiques, etc.), i els externs (fan referència a l'ús lingüístic, és a dir, a la relació que hi ha entre societat i llengua). 

            Després, vam parlar del concepte de la sociolingüística, el qual fa referència a la disciplina que analitza l'ús lingüístic i el seu context social, i també parlarem sobre la importància que té una llengua en la societat que l'envolta, així com dels problemes o conflictes lingüístics que apareixen normalment quan dues llengües o comunitats lingüístiques entren en contacte.

            Més endavant, introduirem els conceptes de monolingüisme i bilingüisme, i vam poder observar com apareixien diferents problemes o situacions de conflicte com a conseqüència d'aquestes societats monolingües i bilingües. 

            Per una banda, podem veure com el monolingüisme fa referència a l'existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat, i està dividit en dos tipus segons siga aquest individual, que té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual; o social, el qual es produeix quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual. Com a conseqüència d'aquest monolingüisme, podem veure com apareixen els termes de llengua minoritzada, la qual apareix quan la llengua pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística; i llengua minoritària, que fa referència a aquelles que tenen un nombre reduït de parlants.

            Per una altra banda, apareix el bilingüisme, el qual l'entenem per aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues, i es divideix principalment en tres tipus:

•          Bilingüisme individual: fa referència a la capacitat que té una persona d'emprar dues llengües.
•          Bilingüisme social: es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers que formen grups socials. Aquest tipus de bilingüisme amaga una situació conflictiva i de desigualtat lingüística.
•          Bilingüisme territorial: és aquell que trobem en un espai determinat dividit en dues zones, delimitades geogràficament, que tenen cadascuna una  llengua pròpia.

            No obstant, vam veure a classe com el terme "bilingüisme" ha quedat obsolet, i com a conseqüència d'allò  ha sigut necessari que els sociolingüistes introduírem altres conceptes més específics com:

•          Diglòssia: que fa referència a la situació en què una llengua (A) ocupa els àmbits formals i l'altra (B), els àmbits informals. Aquesta es tracta d'una situació inestable i molt comú, com passa en algunes situacions amb la nostra llegua el valencià, que té moltes possibilitats de donar lloc al procés de substitució lingüística.
•          Procés de substitució lingüística: és un procés inestable i dinàmic que apareix quan dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcial o totalment ú dels dos a l'altre. Per tant, sorgeix quan una llengua forastera o dominant, o expansiva, comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra pròpia d'un territori (llengua dominada, recessiva o minoritzada).

            Per últim, vam parlar dels processos de normalització i normativització d'una llengua. En primer lloc apareix la normalització lingüística com a resposta al conflicte lingüístic, ja que es tracta d'un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Per tant, aquesta normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació normal que cal superar canviant les normes d'ús de la comunitat lingüística. El seu objectiu és la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics: 

•  Augmentar el nombre de parlants.
• Augmentar la freqüència d'ús de la llengua.
• Ocupar tots els àmbits d'ús de la llengua.
• Unes normes d'ús favorables a la llengua dominada.

             En segon lloc, apareix la normativització com un procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística. En aquest procés vam veure com és necessària la intervenció sociopolítica en la creació d'una política lingüística per a fer una modificació en l'ús de les llengües.

Introducció del blog

Benvingut al meu blog de multilingüisme.
Espere que vos agrade aquest.