Durant la
primera setmana de classe, començaren amb la introducció del terme "llenguatge"
i dels dos tipus d'elements que el formen, on apareixien els interns (fan
referència als mecanismes interns de funcionament d'una llengua: fonètica,
fonologia, lèxic, regles ortogràfiques i morfosintàctiques, etc.), i els
externs (fan referència a l'ús lingüístic, és a dir, a la relació que hi ha
entre societat i llengua).
Després, vam parlar del concepte de
la sociolingüística, el qual fa referència a la disciplina que analitza l'ús
lingüístic i el seu context social, i també parlarem sobre la importància que
té una llengua en la societat que l'envolta, així com dels problemes o
conflictes lingüístics que apareixen normalment quan dues llengües o comunitats
lingüístiques entren en contacte.
Més endavant, introduirem els
conceptes de monolingüisme i bilingüisme, i vam poder observar com apareixien
diferents problemes o situacions de conflicte com a conseqüència d'aquestes societats
monolingües i bilingües.
Per una banda, podem veure com el
monolingüisme fa referència a l'existència d'una sola comunitat lingüística
dins d'un mateix estat, i està dividit en dos tipus segons siga aquest
individual, que té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera
habitual; o social, el qual es produeix quan en el context d'una determinada
societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual. Com
a conseqüència d'aquest monolingüisme, podem veure com apareixen els termes de
llengua minoritzada, la qual apareix quan la llengua pateix la interposició
d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés dels seus usos en la
pròpia comunitat lingüística; i llengua minoritària, que fa referència a
aquelles que tenen un nombre reduït de parlants.
Per una altra banda, apareix el
bilingüisme, el qual l'entenem per aquelles situacions en què les llengües en
contacte en són només dues, i es divideix principalment en tres tipus:
- Bilingüisme individual: fa referència a la capacitat que té una persona d'emprar dues llengües.
- Bilingüisme social: es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers que formen grups socials. Aquest tipus de bilingüisme amaga una situació conflictiva i de desigualtat lingüística.
- Bilingüisme territorial: és aquell que trobem en un espai determinat dividit en dues zones, delimitades geogràficament, que tenen cadascuna una llengua pròpia.
No obstant, vam veure a classe com
el terme "bilingüisme" ha quedat obsolet, i com a conseqüència
d'allò ha sigut necessari que els
sociolingüistes introduírem altres conceptes més específics com:
- Diglòssia: que fa referència a la situació en què una llengua (A) ocupa els àmbits formals i l'altra (B), els àmbits informals. Aquesta es tracta d'una situació inestable i molt comú, com passa en algunes situacions amb la nostra llegua el valencià, que té moltes possibilitats de donar lloc al procés de substitució lingüística.
- Procés de substitució lingüística: és un procés inestable i dinàmic que apareix quan dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcial o totalment ú dels dos a l'altre. Per tant, sorgeix quan una llengua forastera o dominant, o expansiva, comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra pròpia d'un territori (llengua dominada, recessiva o minoritzada).
Per últim, vam parlar dels processos
de normalització i normativització d'una llengua. En primer lloc apareix la
normalització lingüística com a resposta al conflicte lingüístic, ja que es
tracta d'un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Per tant, aquesta
normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una
situació normal que cal superar canviant les normes d'ús de la comunitat
lingüística. El seu objectiu és la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics:
- Augmentar el nombre de parlants.
- Augmentar la freqüència d'ús de la llengua.
- Ocupar tots els àmbits d'ús de la llengua.
- Unes normes d'ús favorables a la llengua dominada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada