Noticies

Els directors d'institut demanen un any de pròrroga en l'aplicació de la Lomce 

El Consell encara no ha aprovat el decret que regula horaris, currículum, ordenació i avaluació

27.05.2015 | 03:22 

Els directors d'institut demanen un any de pròrroga en l'aplicació de la Lomce

RAFEL MONTANER | VALÈNCIA Una multitudinària Assemblea de Directors dels Instituts Públics d'Educació Secundària (IES) de la província de València, reunida ahir en l'IES Lluís Vives del Cap i Casal, va aprovar ahir per unanimitat sol·licitar a la Conselleria d'Educació una pròrroga en aplicació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (Lomce). La reforma educativa del ministre José Ignacio Wert entra en vigor el setembre vinent en els cursos imparells, 1è i 3è, d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i en primer de Batxillerat. La petició dels directors es basa en el retard del Consell a publicar el decret únic que ha de regular l'ordenació, els currículums, horaris i avaluació de la nova ESO i Batxillerat Lomce. Fuentes del departament de la consellera Mª José Català neguen qualsevol possibilitat d'ajornament en assenyalar que la reforma Wert «és una llei orgànica estatal que la Generalitat està obligada a aplicar».

L'Assemblea de Directors d'ahir va registrar una afluència «mai vista», segons fonts de l'Associació de Directors Instituts d'Educació Secundària del País Valencià (Adies-PV). Al conclave van acudir més de 120 directors, prop del 70% dels 183 instituts públics de la província de València. Conscients que el ministeri nega qualsevol ajornament, l'assemblea va sol·licitar també per unanimitat que el citat decret autonòmic de la Lomce ho elabore el nou Consell sorgit de les urnes d'aquest diumenge i «no un Govern de la Generalitat en situació d'interinitat», destaquen des de l'assemblea.

L'objectiu dels directors és que el nou Consell, contrari a la Lomce si naix de la majoria d'esquerres eixida de les urnes, regule aspectes del projecte d'esborrany redactat per l'actual Conselleria d'Educació «com l'oferta obligatòria de l'assignatura de Religió, l'optativitat d'algunes matèries i rectifique la supressió d'assignatures optatives de lliure configuració», afigen les mateixes fonts. 

Sense horaris ni oferta de matèries

També assenyalen que la demora de la conselleria a publicar el decret «afecta el dret de matriculació i elecció d'assignatures de l'alumnat», el procés del qual de sol·licitud de plaça en els centres públics i concertats va començar aquest dilluns i acaba el pròxim 1 de juliol. És a dir, actualment els IES «no saben ni els horaris del pròxim curs, ni l'oferta de matèries». Per exemple, l'obligatorietat d'oferir religió i altres dues optatives alternatives (Cultura Científica i Anatomia Aplicada) podria obligar al fet que els IES amb jornada partida, tots els de la ciutat de València, hagen de programar classes una segona vesprada a la setmana. 

No obstant açò, la petició que el decret autonòmic ho aprove el nou Consell segons fonts del sindicat Stepv es va a complir per «falta de temps». En triar l'Educació aquesta via legal, el sindicat estima que no podrà publicar-se fins a «dins de dos mesos, amb el que deurà aprovar-ho la nova Generalitat». L'esborrany de decret encara ha de passar per les taules de participació social (sindicats, Ampa, patronal de centres concertats...). A açò cal afegir els preceptius dictàmens que ha d'emetre el Consell Escolar de la C. Valenciana, al Consell Jurídic Consultiu i a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/05/27/directores-instituto-piden-ano-prorroga/1270172.html

Resultats eleccions València: Acaba l'era Rita Barberá 

Resultats eleccions municipals

25.05.2015 | 14:19

      

JOSÉ PARRILLA/VALÈNCIA Les eleccions municipals celebrades ahir tenen com a principal conclusió el daltabaix del Partit Popular i del seu principal actiu, Rita Barberá, que haurà d'abandonar l'alcaldia de la ciutat després de 24 anys liderant les seues destinacions. Al final de l'escrutini, el PP perdia la meitat dels seus 20 regidors i es quedava molt lluny de la majoria absoluta (17), tant que ni amb la improbable summa de ciutadans, que ha obtingut 6 representants, podria salvar els mobles.

La segona notícia de la nit és una altra bolcada, però en aquest cas en el lideratge de l'esquerra valenciana, que queda en mans de Compromís després de l'històric domini del Partit Socialista, que perd tres regidors i baixa al seu mínim històric, cinc representants. Joan Ribó, per tant, serà amb tota probabilitat el nou alcalde.

Amb petites variants, moltes enquestes publicades al final de la campanya electoral havien vaticinat un fort descens del PP i de Rita Barberá, però l'alcaldessa, que es presentava a la seua setena elecció després de cinc majories absolutes consecutives, confiava almenys a obtenir una renda suficient que li permetera governar en minoria. L'opció de pactar amb Ciutadans estava pràcticament descartada després de les insistents declaracions del seu líder, Fernando Giner, respecte a la necessitat de canvi.

El veredicte final, no obstant açò, ha sigut demolidor. Barberá ha perdut la meitat dels vots, més de cent mil, i la meitat de les seues 20 regidores, la qual cosa l'aboca directament a l'oposició o al retir, que a última hora de la nit d'ahir era l'opció més barrejada dins del partit.

L'etapa Barberá ha acabat. Han sigut 24 anys de govern hegemònic que han arribat a la seua fi. València avui s'alçarà d'esquerres, com el va ser en els primers anys de la democràcia i fins a l'any 1991. Pot dir-se que acaba una era, perquè ni amb els reeixits 6 regidors de Ciutadans aconseguiria la majoria absoluta.

En la seua compareixença d'anit l'alcaldessa va tirar per davant la victòria dels populars en aquestes eleccions, però va admetre que «és insuficient». «És un resultat dolent, no ho vaig a ocultar», va dir. «Aquest resultat no m'agrada gens per València fonamentalment i pel PP, però crec que els votants sempre tenen raó i a açò em vaig a sumar».

Segons va dir, «els valencians tindran el govern que han volgut», encara que quan torne de Madrid d'analitzar aquests resultats amb el Comité Nacional del partit tractarà de cercar, va dir, un pacte d'estat contra els extremismes. Gens va dir d'un possible abandó de l'ajuntament, encara que el president del partit a València, Alfonso Novo, va assegurar en la seua compareixença que Barberá no arreplegaria la seua acta de regidor si no era alcaldessa.

Aquest nou temps ho liderarà Compromís, concretament el seu candidat, Joan Ribó, que ja va obtenir tres regidors en les eleccions de 2011 i que aquesta vegada ha triplicat els seus representants, superant amb molt al Partit Socialista, un altre dels grans perdedors, que amb Joan Calabuig al capdavant ha obtingut els pitjors resultats de la història. Ja fa quatre anys, quan baix de 12 representants a 8, es va pensar que havia tocat fons, però l'atomització de l'esquerra ha fet mossa en els partits tradicionals. De fet, Esquerra Unida, que havia aconseguit tornar al consistori la passada legislatura, ha tornat a quedar fora pels pèls. Amb prou faenes unes desenes l'han separat del dramàtic 5% de cort.

El beneficiat ha sigut València en *Comú, la marca de Podem a València, que liderada per Jordi Peris, ha collit 3 representants, menys, en qualsevol cas, del que s'esperava d'aquest partit emergent amb ambicions més nacionals que locals. Ara doncs, Compromís, el Partit Socialista i València en comú sumen 17 regidors, just la majoria absoluta de l'ajuntament de València, just la majoria d'un nou temps.

http://www.levante-emv.com/elecciones/municipales/2015/05/24/pp-ganaria-elecciones-ayuntamiento-valenciapero/1269195.html

 

 

Ximo Puig impulsarà 'mesures d'urgència' per pal·liar el tancament de línies en valencià

El candidat socialista anuncia la creació d'una “Institució Lliure d'Ensenyança del segle XXI” per reforçar “el prestigi dels professors” i la “renovació pedagògica”

Dimarts, 19 de maig de 2015 a les 19:15h

                                               

Ximo Puig reunit aquest dimarts amb representants de la comunitat educativa durant l'acte sectorial en matèria d'ensenyament.

ACN /  València.

El candidat socialista a la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que reconsiderarà el tancament de les 126 línies en valencià del darrer arranjament escolar si presideix el Consell. Així ho ha assenyalat a preguntes dels mitjans després d'una reunió mantinguda amb representats de la comunitat educativa.

Puig ha dit que en primera instància impulsarà un pla de xoc i mesures d'urgència en alguns centres perquè no donaria temps a canviar tot l'arranjament, que ha qualificat com “molt negatiu”. El candidat ha afegit que l'educació “ha d'estar basada en el diàleg permanent” i en aquest sentit ha dit que promourà “un gran acord, perquè no poden canviar les lleis cada vegada que canvia un govern”.

Ximo Puig ha remarcat que l'educació és una gran prioritat “en el renaixement de la Comunitat Valenciana” per tal de recuperar el prestigi de la societat, els valors, la capacitació i la innovació.

Puig ha afegit que 37% de fracàs escolar “és el pitjor fracàs de la Generalitat de Fabra” i ha anunciat una sèrie de mesures per aconseguir "la igualtat" entre alumnes. “No és possible que a la ciutat de València el 40% dels alumnes menors de 3 anys no puguen ser escolaritzats per manca de recursos”, ha lamentat Puig, que ha anunciat la gratuïtat de l'ensenyament a partir dels 2 anys i beques per als alumnes entre zero i dos anys. Així mateix, ha dit que cal un pla d'inversions per acabar amb els barracons i que 13.000 alumnes deixen d'estudiar en aules prefabricades.

Ximo Puig també ha anunciat que crearà una institució basada en els arrels de la Institució Lliure d'Ensenyança perquè “el prestigi dels professors ha de ser clau per a la renovació pedagògica i per augmentar la excel·lència en l'educació”. 

"La concertada finançada amb fons públics ha de tenir característiques de la pública"

Preguntat sobre l'educació concertada, Ximo Puig ha defensat que siga “subsidiària de la pública”. Puig ha dit que no està en contra de l'educació concertada però sí “de la privatització de l'educació”.

El candidat socialista ha dit que els concerts s'han d'acomplir i que és possible la convivència entre educació pública i concertada però que la concertada finançada amb fons públics “ha de tenir característiques de la pública”. En aquest sentit, ha advertit que “ha d'acabar amb la segregació per sexes i amb la segregació econòmica o de qualsevol tipus”.

 http://www.laveupv.com/noticia/14336/ximo-puig-impulsara-mesures-durgencia-per-palliar-larranjament-escolar-i-el-tancament-de-l

M. José Català ha aplicat un 'plurilingüisme d'aparador' en quatre anys al capdavant de la Conselleria d'Educació

Data: 07/05/2015 15:51

Escola Valenciana ha presentat la campanya de matriculació 'Matriculem en l'escola que volem'. Tota la informació per a famílies al web www.escolavalenciana.org/matriculacio

                                

"La fallida educativa de M. José Català equival a tres tancaments d'RTVV. Ens hem quedat amb 5.000 docents menys a les escoles i els instituts i en matèria educativa estem a la cua de les autonomies", ha destacat el president d'Escola Valenciana.

L'entitat cívica estima que per a establir el plurilingüisme educatiu real calien, com a punt de partida, a Infantil i Primària, 4.000 mestres més d'anglés.

La comunitat educativa valenciana ha aconseguit algunes fites: L'aprovació del requisit lingüístic en Secundària; La dimissió de Rafael Carbonell com a secretari autonòmic d'Educació; Que es paralitzara la proposta de Decret de plurilingüisme d'Alejandro Font de Mora.

El període de matriculació a les escoles per al curs que ve s'inicia demà 8 de maig i finalitza el dia 14. Escola Valenciana presenta la campanya informativa "Matriculem en l'escola que volem".

La campanya compta amb el patrocini de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el suport de les cinc universitats públiques valencianes i l'assessorament de les Unitats per a l'Educació Multilingüe.

L'objectiu és informar les famílies que han de matricular els fills i filles en Infantil de tres anys sobre el programa òptim d'ensenyament al nostre sistema educatiu actual, el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià.

En la presentació de la campanya s'ha fet un balanç de la gestió de la consellera M. José Català al capdavant de la cartera d'Educació, especialment en matèria de plurilingüisme.

S'ha analitzat el període 2012-2015 i el balanç que fa Escola Valenciana és que la consellera d'Educació ha realitzat un "plurilingüisme d'aparador (escaparate/shop window)".

"La política educativa en matèria de plurilingüisme no es pot limitar a notes de premsa i fotografies, com si tractarem un tema que està de moda. El plurilingüisme no atén ni a modes ni a fotos. L'educació plurilingüe ha d'estar necessàriament lligada a una planificació acurada, amb propostes pedagògiques contrastades; a una aplicació efectiva, real i responsable; i finalment, a una avaluació", ha dit Jaume Fullana, coordinador de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.

El president de l'entitat, Vicent Moreno, ha comentat que "el plurilingüisme d'aparador de la consellera l'únic que ha fet ha estat fracassar en el fet de garantir a tot l'alumnat, i remarque tot l'alumnat, que domine per igual les dues llengües oficials i una tercera llengua com l'anglés".

L'any 2011 Escola Valenciana va presentar un document, avalat per les universitats públiques valencianes, que traçava les línies per a desenvolupar un plurilingüisme real al sistema educatiu valencià. M. José Català, quan es va responsabilitzar de la Conselleria d'Educació un any més tard, va fer cas omís d'aquest document titulat "L'escola valenciana. Un model d'educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià".

"L'objectiu de l'actual Conselleria d'Educació ha estat mercantilitzar l'educació, fomentar l'educació concertada i privada en castellà i intentar desmantellar la nostra escola, la de tots els valencians i valencianes, l'escola que volem, la pública i en valencià", ha asseverat Vicent Moreno.

BALANÇ DE LA GESTIÓ EDUCATIVA EN MATÈRIA DE PLURILINGÜISME DE LA CONSELLERA M. JOSÉ CATALÀ

Desplegament normatiu del "plurilingüisme d'aparador"

El Decret de plurilingüisme (2012), la LOMCE (2013) i el Decret de currículum de Primària (2014) han suposat un entrebanc per al plurilingüisme real al País Valencià.

Segons l'anàlisi d'Escola Valenciana han estat normatives que han tingut com a resultat un retall de la presència del valencià tant a les línies en castellà com a les línies en valencià; Una major presència de la llengua dominant, el castellà, en les línies en valencià; Una modalitat de plurilingüisme que es caracteritza per una absoluta absència d'avaluacions que la puguen legitimar.

"Aquesta situació s'agreuja encara més amb actuacions com la creació d'assignatures pegot del tipus Cultura Valenciana, amb continguts que ja s'impartixen en altres matèries; i sobretot l'empobriment de l'educació valenciana pel que fa als recursos pedagògics, a les infraestructures i a la dotació de professorat", ha determinat el president d'Escola Valenciana.

Vora 1.000 mestres d'Infantil i Primària menys en les escoles públiques

Des que Maria José Català va assumir el càrrec de consellera d'Educació a desembre de 2011 comptem amb 907 llocs de treball menys de mestres a l'escola pública.

Durant el mandat de M. José Català s'han suprimit tots els llocs de treball amb l'especialitat de francés: 561.

No s'ha ampliat la plantilla de mestres d'anglés en 600 docents més, sinó que 600 dels mestres que ja tenien plaça de mestres d'Infantil i Primària s'han reconvertit a especialistes d'anglés. Hi ha 1.293 escoles públiques i per a establir un sistema educatiu valencià plurilingüe Escola Valenciana va estimar que com a punt de partida es necessitaven 4.000 mestres especialistes d'anglés per a ser mínimament efectiu. Per tant, la consellera ha dut endavant un plurilingüisme d'aparador amb una manca inicial d'almenys 3.400 mestres d'anglés.

Per a establir un plurilingüisme efectiu cal molt més que mestres d'anglés

La consellera d'Educació ha fet una nul•la inversió en la formació del professorat pel que fa al tractament integrat de llengües i un nul foment de recursos pedagògics que faciliten un tractament integrat de llengües i continguts.

"Que quede clar, M. José Català deixa la Conselleria d'Educació en un estat lamentable. En les línies en valencià l'alumnat domina les dues llengües oficials i està millor preparat per a dominar l'anglés si l'Administració educativa aplica un plurilingüisme real. En les línies en castellà, es genera alumnat monolingüe que té problemes per afrontar l'aprenentatge d'una llengua estrangera. Això és molt preocupant i més quan aquest alumnat suposa el 67% del total d'Infantil i Primària", ha explicat Jaume Fullana. 

El plurilingüisme real passa pel valencià

La gestió educativa de 2012 a 2015 en matèria de foment de l'ensenyament en valencià ha estat de retrocés. Maria José Català ha eliminat les campanyes informatives a les famílies i ha eliminat també unitats educatives en valencià.

A més, durant el període que Maria José Català ha assumit la cartera d'Educació ha hagut de fer front a 5 judicis que ha perdut. L'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana va ajudar famílies per a defensar el seu dret a l'ensenyament en valencià per als seus fills i filles i van guanyar. Són: Cas CC Sant Cristòfol Màrtir de Picassent; Cas CEIP Ramón y Cajal de Xirivella; Cas CEIP Rei en Jaume de Xirivella; Cas CEIP Pare Català de València; Cas Xarxa de centres plurilingües.

Desatenció a les famílies per part de la consellera d'Educació

La desatenció a les famílies durant el temps de gestió de la consellera d'Educació s'ha equiparat sovint amb la desinformació interessada. Un exemple va ser la suposada consulta a les famílies sobre el programa lingüístics dels fills i filles.

"El fracàs de la consellera va ser estrepitós, el 84% de les famílies es van negar a entrar en un joc molt dubtós i van optar per l'abstenció que recomanàrem des d'Escola Valenciana", recorda Vicent Moreno.

A més la consellera d'Educació no realitza cap campanya informativa sobre un dels temes que més preocupen i ocupen els pares i les mares, la matriculació. És un dels moments més importants per a les famílies que han d'escollir escola i programa educatiu per als seus fills i filles.

La campanya de matriculació 2015: 

MATRICULEM EN L'ESCOLA QUE VOLEM. L'escola pública i en valencià

"La campanya de matriculació d'Escola Valenciana és una continuació i reforç de l'esperit de les Trobades d'Escoles en Valencià. Les Trobades són els amplificadors del missatge que donem a les famílies", ha explicat el president de l'entitat.

El títol de la campanya és "Matriculem en l'escola que volem" i amb aquesta consigna s'ha intentat integrar el lema de les Trobades 2015 amb la idea que la millor formació acadèmica és la de l'escola pública i en valencià, un postulat que afirmen els màxims experts en la matèria.

La campanya compta amb un espai web des d'on les famílies es poden descarregar tot el material (www.escolavalenciana.org/matriculacio)

A part Escola Valenciana ha fet sessions informatives per als centres educatius que ho han sol•licitat mitjançant les Coordinadores comarcals de l'entitat.

Les universitats públiques valencianes, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les Unitats per a l'Educació Multilingüe i Escola Valenciana recomanen la matriculació en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià. Aquest programa està establert en la xarxa pública d'escoles: "Per a triar la millor educació possible recomanem les escoles públiques que són les que oferixen línia en valencià", ha destacat Jaume Fullana, responsable de la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana.

https://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/2097/m-jose-catala-ha-aplicat-un-plurilinguisme-d-aparador-en-quatre-anys-al-capdavant-de-la-conselleria-d-educacio

Pablo Iglesias no té clar que català i valencià siguin la mateixa llengua

Dijous  07.05.2015  11:18

Diu que ell no és un expert i que ho han de decidir els filòlegs

                     

El dirigent de Podem Pablo Iglesias no veu clar si català i valencià són la mateixa llengua. Això es desprèn de la resposta que ha donat al periodista Vicent Sanchis en l'entrevista que li han fet al programa 'El món a RAC-1'. Sanchis li ha demanat: 'Podem creu en la unitat de la llengua a l'Aragó, les Illes Balears i el País Valencià i a Catalunya?' I la resposta: 'No li ho sabria dir. Amb humilitat sé que la llengua catalana es parla no només a Catalunya, sinó a més llocs. Vaig tenir l'oportunitat de ser a l'Alguer, on tinc entès que es parla un català molt valuós. No ho sé, no sóc un expert en qüestions lingüístiques. No sé quines implicacions tindria la unitat de la llengua catalana. Suposo que és un debat més filològic que no polític.

I afegeix: 'Li he de dir humilment que no li sabria dir que el català que es parla a l'Aragó ha de tenir una unitat amb el que estableixi una acadèmia de la llengua catalana. Aquestes qüestions són delicades. Fins i tot uns van arribar a plantejar que hi havia d'haver un diccionari valencià-català, de la mateixa manera que un dia n'hi va haver un de serbi-croat.'

I més: 'En aquest cas jo voldria escoltar què diuen els filòlegs, perquè convertir en política les qüestions filològiques és un perill.'

Finalment, Sanchis li recorda que tots els filòlegs es posen d'acord en aquesta unitat.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4286468/20150507/pablo-iglesias-clar-catala-valencia-siguin-mateixa-llengua.html

Deu mil veus per un futur en valencià

Prop de 10.000 persones omplen els carrers de l´Alqueria de la Comtessa en la XXVII Trobada d´Escoles a la Safor-Valldigna

03.05.2015 | 04:15
 
JOSEP CAMACHO/ L'ALQUERIA

Baix d'un sol de justícia durant la vesprada i malgrat el pont de maig, prop de 10.000 persones, segons l'organització, van participar ahir en la XXVII Trobada d´Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna, que va tornar a acollir el municipi de l´Alqueria de la Comtessa, on ja es va celebrar l'edició de 2002.

Els actes van començar a mitjan vesprada, amb un una cercavila cap a la plaça Major que obria el "campanomóvil" de l'Associació de Campaners, la Colla de Dolçainers i Tabaleters Corda Adobe i una "geganta" que representa a la comtessa Beatriu d´Urrea, de la família Centelles i de la qual pren el nom el poble. Després d'ells, sengles pancartes; una sostinguda per xiquets amb el lema "Som el futur" i una altra amb el lema d'aquesta edició, "L´escola que volem". Entre els polítics va destacar una nodrida representació de càrrecs públics i orgànics del PSPV-PSOE, així com alcaldes de diferents localitats i el president de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, Gaspar Pérez. Després d'ells van desfilar els alumnes, pares i mestres de les 55 escoles i instituts de la comarca que després muntarien els tallers vespertins. En total la Trobada va comptar amb 48 expositors, entre entitats, editorials i associacions del poble.

En el torn dels discursos, l'alcalde, el socialista Salvador Femenía, va apuntar que en el sistema educatiu valencià "no caben més retallades, ni precarietat, ni imposicions absurdes", i va advocar pel "plurilingüisme". Per la seua banda, el representant de l'Escola Valenciana, Vicent Font, va assenyalar que el nou Consell que es constituïsca després dels comicis ha d'estar "atent" a les reivindicacions que des de fa dècades ve reclamant l'Escola Valenciana.

La Trobada va acabar a la nit amb l'actuació del grup Rodamons i l'espectacle "Petiteses". Com a avantsala de la trobada, el dijous passat es van lliurar els Premis Sambori.

url: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/05/03/diez-mil-voces-futuro-valenciano/1259314.html