Més endavant, en la següent setmana de classe tractarem les llengües i l'ensenyament d'aquestes en la unió europea, i poguérem observar com l'estat espanyol es considera un estat plurilingüe segons la seua
Constitució, ja que tant el Castellà, que és la llengua espanyola
oficial d'Estat, com les altres llengües espanyoles oficials tenen el
dret de ser conegudes i usades per tota la gent que hi vulga. D'aquesta
forma, observarem com segons l'article 3.-3 de la Constitució espanyola
les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya són un patrimoni
cultural que s'ha de respectar i protegir al llarg del temps.
En
aquesta classe, també observarem com, gràcies als Estatuts d'Autonomia,
cada Comunitat Autònoma ha pogut dur a terme diferents lleis de
normalització lingüística per tal de regular i afavorir al
desenvolupament de totes les llengües que hi apareixen en cada
comunitat. En el cas de la nostra comunitat, la Comunitat Valenciana, va
ser a novembre de 1983 quan es va acceptar una llei de normalització
lingüística coneguda com a "Llei sobre Ús i Ensenyament del Valencià".
A
més, parlant de les polítiques lingüístiques triades en Europa vam
poder veure com hi apareixen principalment dos models teòrics de
política lingüística, els quals fan referència a dos principis: el
principi de personalitat, el qual permet que un individu dispose dels
seus drets lingüístics independentment de la zona de l'estat plurilingüe
on es trobe, com ocorre per exemple a Finlàndia o en les zones
castellanoparlants d'Espanya; i el principi de territorialitat, el qual
concedeix els beneficis públics d'una llengua dins d'una zona ben
delimitada d'un estat, però no en la seua totalitat territorial, com ocorre per exemple en Bèlgica, Suïssa o en Espanya al País Basc, a Catalunya i a Galícia.
No obstant això,
cal dir que la majoria d'estats tenen una política lingüística en la
qual només es reconeix una única llengua oficial i els ciutadans que en
parlen una altra llengua no tenen cap dret lingüístic, com per exemple
podem trobar en França, Grècia o Turquia.
Per últim, observarem la
importància que té el decret del plurilingüisme a l'hora de començar amb
el procés de normalització i normativització d'una llengua, ja que, com
vam veure a classe, l'objecte d'estudi d'aquest decret és regular el
plurilingüisme en l'ensenyança no universitària, per mitjà de
l'establiment de dos programes de caràcter progressiu d'aplicació, el
programa plurilingüe d'ensenyament en valencià i el programa plurilingüe
d'ensenyament en castellà (PPEV i PPEC),
en les etapes d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació
Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional. No obstant això, per a dur a terme aquest decret de la forma més correcta i beneficiosa és
necessari adoptar mesures complementàries com pot ser disposar d'un
professorat que compte amb els recursos didàctics adequats i que estiga
format en les llengües curriculars per tal de dominar les diferents
metodologies i les tecnologies actuals de la informació i del
coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada