TEMA 3

       En aquesta setmana, vam poder observar a classe com apareixen diferents dificultats en les comunitats lingüístiques minoritzades a l'hora de recuperar la seua llengua i cultura, ja que en molts dels casos no hi ha ajuda per part dels diferents agents socials, com poden ser l'escola o la societat en si. Per aquestes raons, apareix el paper de l'escola com un agent social importantíssim i decisiu per tal d'arribar a una situació de normativització i normalització lingüística de dita llengua minoritària, ja que aquesta té la labor de dur a terme funcions tan importants com són la de difondre la norma de la llengua minoritzada, o la de facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove. D'aquesta forma, l'escola es pot entendre com un motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural que té com a finalitat mantindre la flama de la llengua i transmetre-la a les generacions més joves.

       Per altra banda, també tractarem la importància de l'existència d'una bona política lingüística per tal d'afavorir la situació del valencià a l'escola i a la societat. Però com vam poder observar a classe, triar una política lingüística beneficiosa i equitativa per a tota la societat no és gens fàcil, i podem aparèixer diferents problemes a l'hora de dur-les a terme com va ocorre amb les polítiques lingüístiques aplicades pel govern valencià des de 1995, les quals han creat forts desequilibris principalment a l'àmbit educatiu i han provocant confortació entre els diferents trams educatius, entre els diferents tipus de centres (privats, públics o concertats), i entre els diferents territoris. D'aquesta forma poden aparéixer diferents problemes lingüístics tals com són el creixement lent del nombre d'alumnes escolaritzats en valencià, o que l'exempció a l'assignatura de Valencià es continue permetent actualment.

       Per últim, vam parlar a classe dels diferents problemes lingüístics que poden sorgir a l'hora de dur a terme una política lingüística, els quals es provoquen a causa dels desequilibris ocasionats a l'àmbit educatiu. D'aquesta forma, vam observar a classe com apareixia molta dificultat a l'hora de poder continuar els estudis en valencià al llarg de la teua vida, ja que actualment els centres educatius ofereixen principalment les classes i els estudis amb línies castellanes, i si ofereixen línies valencianes, aquestes desapareixen, en la majoria dels casos, quan avancem amb els estudis superiors com són el batxillerat o la formació professional. Altre problema que vam poder veure a classe fa referència a la desigualtat respecte als alumnes escolaritzats en valencià que hi ha a l'escola pública i a l'escola privada o concertada, ja que com podem observar l'escola concertada i privada es centra principalment en dur a terme programes educatius en castellà on el valencià s'introdueix a poc a poc, el que provoca que únicament un 7% de la població escolaritzada en valencià ho fa en un centre privat o concertat.

        Per aquestes raons, cal dir que per tal d'aconseguir una situació lingüística favorable basada en la igualtat de totes les llengües és necessari crear una política lingüística correcta que recolze i fomente l'ús i l'ensenyament equitatiu de totes elles, tant a l'escola com a la societat en si.