CONTINUACIÓ TEMA 4

       Altre tema sobre el qual parlarem a classe va ser la importància que té la creació del programa PASE, així com els seus objectius, la seua organització, la duració d'aquest o les funcions generals que realitza, per tal de millorar i ajudar a una millor acollida i integració de l'alumnat estranger que comença al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.

      En primer lloc, observarem com el PASE es tracta principalment d'una mesura de suport temporal, amb una duració per a l’alumne o l’alumna d’entre tres i sis mesos que en cap cas s'excedirà d'un curs escolar, i la qual és l'encarregada de facilitar la integració total i superació dels problemes inicials que hi tenen les persones que s'incorporen noves al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. Mitjançant dues fases en les quals es compensa les necessitats lingüístiques de l'alumnat que desconeix la llengua base, en la primera fase, i se li ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, en la segona fase. També cal dir que mitjançant aquest programa, a més del que he comentat anteriorment, es pretén que l'alumnat treballe i adquirisca les competències comunicatives bàsiques en la llengua vehicular del centre, per tal de millorar la incorporació de l'alumne al seu grup, així com també es pretén potenciar la competència curricular mitjançant els continguts curriculars.

      En segon lloc, vam veure com aquest programa necessita una organització per tal de desenvolupar-se de la millor forma possible, i d'aquesta forma observarem com apareixien diferents elements d'organització com poden ser: que el currículum específic del programa PASE s’articula en dos àmbits (lingüístic i social, i lingüístic i científic), que l'alumnat del PASE tindrà una hora de tutoria especifica a càrrec d’ un dels professors que impartisquen els àmbits, que els continguts de les àrees curriculars s'impartiran prioritàriament en la llengua base del programa educatiu bilingüe del centre i la segona llengua oficial anirà introduint-se a poc a poc, que s'aprendrà llengua adaptant el material didàctic que està dissenyat per tal de fomentar l'aprenentatge autònom, que l'alumnat que estiga realitzant aquest programa s'incorporarà de forma progressiva a la resta d'àrees o matèries, o que cada un dels àmbits del programa PASE estarà a càrrec d’un professor o professora pertanyent a un dels Departaments de les àrees que integren els àmbits.

        Per altra banda, parlarem en classe sobre els objectius d'aquest programa, i vam veure com hi eren sis i, com he comentat anteriorment, tots busquen principalment millorar i ajudar a una millor acollida i integració de l'alumnat estranger. Els objectius que hi apareixien són els següents:

• Proporcionar a l’alumnat nouvingut una competència inicial en la llengua base del programa d’educació bilingüe a què ha sigut adscrit, així com la introducció en l’altra llengua cooficial.
• Facilitar la incorporació al grup de referència i reduir el període d’integració escolar d’aquest alumnat.
• Dotar l’alumnat de la competència lingüística social bàsica que permeta la seua interacció en la comunitat educativa.
• Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.
• Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
• Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada i el seguiment del procés.

       Per últim, parlarem en classe sobre dos conceptes molt importants en la lingüística: el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües, i el Portafoli Europeu de les Llengües. Sobre el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües vam poder veure com es tractava d'una guia molt important per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa, la qual inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. D'aquesta forma els coneixements sobre una llengua es divideixen en: Nivell A1 (nivell inicial), Nivell A2 (nivell bàsic), Nivell B1 (nivell mitjà), Nivell B2 (nivell avançat), Nivell C1 (nivell funcional), i Nivell C2 (nivell de domini total). Respecte a l'objectiu d'aquest document cal dir que és proporcionar unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües de manera que els cursos, els programes i les qualificacions descriguen d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva.

       Del mateix mode, parlarem sobre el Portafoli Europeu de les Llengües i ens adonàrem que aquest es tracta d'un document molt important i útil, ja que és un document personal promogut pel Consell d'Europa, en el qual els que aprenen o han après una llengua, siga en l'escola o fora d'ella, poden registrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar sobre elles. Cal dir que el portafoli consta de tres parts, les quals són el passaport de llengües, la bibliografia lingüística, i el dossier, que tenen com a finalitat en primer lloc, animar a tots a aprendre més llengües, cadascun dins de les seues capacitats, i a continuar aprenent-les al llarg de tota la vida, en segon lloc, facilitar la mobilitat a Europa, mitjançant una descripció clara i recognoscible internacionalment de les competències lingüístiques, i en tercer lloc, afavorir l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa, mitjançant el coneixement d'altres llengües i cultures. Pel que fa als objectius que té aquest document hi apareixen principalment quatre, els quals són:

• L'aprofundiment en l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa.
• La protecció i promoció de la diversitat lingüística i cultural.
• La promoció del plurilingüisme per mitjà de l'aprenentatge de llengües i cultures al llarg de tota la vida.
• La descripció clara i transparent de les competències lingüístiques i les titulacions per a facilitar la mobilitat a Europa.

TEMA 4

       En la següent setmana, començarem a parlar en classe sobre com hi havia augmentat l'índex d'alumnes immigrants en l'actualitat, la qual cosa provocava la necessitat de dur a terme diferents mesures d'adaptació i integració dels nous alumnes per tal d'ajudar-los a desenvolupar-se en la labor educativa i en les situacions quotidianes de comunicació i interacció social. 

       

       D'aquesta forma podíem observar com el paper dels centres escolars com a elements integradors és molt important per tal d'ajudar a aquell que acaba d'arribar, encara que no és suficient amb el suport que ofereix l'escola sinó que és necessari dissenyar i implementar mesures que ajuden a facilitar, de la millor manera possible, l’adaptació a la nova realitat per part de tota la comunitat. També parlarem sobre les diferents estratègies per tal de tractar la diversitat lingüística a l'escola i desenvolupar i fomentar la competència plurilingüe, la qual fa referència als sabers, les habilitats i les estratègies que podem desenvolupar en el moment d’integrar els coneixements previs amb els nous coneixements sobre les llengües i les escriptures. Algunes de les estratègies que tractarem són les següents: 

• Conéixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes, així com els seus processos d’aprenentatge d’aquestes llengües i les competències que tenen en cadascuna d’elles.
• Donar visibilitat a la diversitat lingüística, de tal forma que s'incorpore el coneixement de les llengües que tenen els diferents alumnes.
• Incorporar activitats que desperten l’estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística destinades a fomentar el treball plurilingüe.
• Organitzar el currículum amb un enfocament que partisca d’un tractament integrat de les llengües que s’han d’ensenyar. 
• Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l’ús de la llengua en activitats significatives. 

       Per últim, parlarem de la importància que té l'elaboració d'un pla d'acollida per tal de facilitar el procés d'adaptació escolar i aprenentatge de la llengua, ja que aquest pla té com a finalitat facilitar l'adaptació del nou alumnat mitjançant diferents orientacions que poden aplicar-se a totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries. També observarem com aquest pla d'acollida necessita l'acompanyament de diferents recursos per tal de dur-se a terme de la forma més correcta possible, recursos tals com poden ser disposar d'una aula d'acollida i acompanyament, disposar d'un tutor/a d'acollida que pot arribar a ser un tutor individual que acompanya a l'alumne en el seu procés educatiu, disposar d'un psicopedagog o professor de pedagogia terapèutica, disposar d'un tutor/a del grup de referència, comptar amb un alumne "guia" o "tutor" que li done suport afectiu i instrumental als nous companys/es, o disposar d'ajudes externes de les institucions locals, de la Conselleria d'Educació, etc. Per altra banda, vam veure a classe on s'emmarca esmentat pla d'acollida en el procés d'ensenyança-aprenentatge:

• A. En el Projecte Educatiu de Centre (PEC), en el qual la comunitat educativa defineix els compromisos, tant de caràcter lingüístic i curricular, com de caràcter social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d’alumnat amb cultures diferents.
• B. En el Projecte Curricular de Centre (PCC) on es repleguen les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l’alumnat estranger que accedeix al centre. S’acorda el model bàsic del pla individual d’intervenció educativa.
• C. Al Projecte Lingüístic (PL) del centre on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l’arribada d’aquest alumnat i facilitar el seu procés d’aprenentatge i d’integració.
• D. Al Pla d’Acció Tutorial en Educació Secundària on es reflecteixen les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l’alumnat i la seua relació amb el professorat.

CONTINUACIÓ TEMA 3

       Més endavant, en la següent setmana de classe tractarem les llengües i l'ensenyament d'aquestes en la unió europea, i poguérem observar com l'estat espanyol es considera un estat plurilingüe segons la seua Constitució, ja que tant el Castellà, que és la llengua espanyola oficial d'Estat, com les altres llengües espanyoles oficials tenen el dret de ser conegudes i usades per tota la gent que hi vulga. D'aquesta forma, observarem com segons l'article 3.-3 de la Constitució espanyola les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya són un patrimoni cultural que s'ha de respectar i protegir al llarg del temps.
 

       En aquesta classe, també observarem com, gràcies als Estatuts d'Autonomia, cada Comunitat Autònoma ha pogut dur a terme diferents lleis de normalització lingüística per tal de regular i afavorir al desenvolupament de totes les llengües que hi apareixen en cada comunitat. En el cas de la nostra comunitat, la Comunitat Valenciana, va ser a novembre de 1983 quan es va acceptar una llei de normalització lingüística coneguda com a "Llei sobre Ús i Ensenyament del Valencià".
       

       A més, parlant de les polítiques lingüístiques triades en Europa vam poder veure com hi apareixen principalment dos models teòrics de política lingüística, els quals fan referència a dos principis: el principi de personalitat, el qual permet que un individu dispose dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l'estat plurilingüe on es trobe, com ocorre per exemple a Finlàndia o en les zones castellanoparlants d'Espanya; i el principi de territorialitat, el qual concedeix els beneficis públics d'una llengua dins d'una zona ben delimitada d'un estat, però no en la seua totalitat territorial, com ocorre per exemple en Bèlgica, Suïssa o en Espanya al País Basc, a Catalunya i a Galícia.
 

       No obstant això, cal dir que la majoria d'estats tenen una política lingüística en la qual només es reconeix una única llengua oficial i els ciutadans que en parlen una altra llengua no tenen cap dret lingüístic, com per exemple podem trobar en França, Grècia o Turquia.
 

       Per últim, observarem la importància que té el decret del plurilingüisme a l'hora de començar amb el procés de normalització i normativització d'una llengua, ja que, com vam veure a classe, l'objecte d'estudi d'aquest decret és regular el plurilingüisme en l'ensenyança no universitària, per mitjà de l'establiment de dos programes de caràcter progressiu d'aplicació, el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià i el programa plurilingüe d'ensenyament en castellà (PPEV i PPEC), en les etapes d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional. No obstant això, per a dur a terme aquest decret de la forma més correcta i beneficiosa és necessari adoptar mesures complementàries com pot ser disposar d'un professorat que compte amb els recursos didàctics adequats i que estiga format en les llengües curriculars per tal de dominar les diferents metodologies i les tecnologies actuals de la informació i del coneixement.

TEMA 3

       En aquesta setmana, vam poder observar a classe com apareixen diferents dificultats en les comunitats lingüístiques minoritzades a l'hora de recuperar la seua llengua i cultura, ja que en molts dels casos no hi ha ajuda per part dels diferents agents socials, com poden ser l'escola o la societat en si. Per aquestes raons, apareix el paper de l'escola com un agent social importantíssim i decisiu per tal d'arribar a una situació de normativització i normalització lingüística de dita llengua minoritària, ja que aquesta té la labor de dur a terme funcions tan importants com són la de difondre la norma de la llengua minoritzada, o la de facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove. D'aquesta forma, l'escola es pot entendre com un motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural que té com a finalitat mantindre la flama de la llengua i transmetre-la a les generacions més joves.

       Per altra banda, també tractarem la importància de l'existència d'una bona política lingüística per tal d'afavorir la situació del valencià a l'escola i a la societat. Però com vam poder observar a classe, triar una política lingüística beneficiosa i equitativa per a tota la societat no és gens fàcil, i podem aparèixer diferents problemes a l'hora de dur-les a terme com va ocorre amb les polítiques lingüístiques aplicades pel govern valencià des de 1995, les quals han creat forts desequilibris principalment a l'àmbit educatiu i han provocant confortació entre els diferents trams educatius, entre els diferents tipus de centres (privats, públics o concertats), i entre els diferents territoris. D'aquesta forma poden aparéixer diferents problemes lingüístics tals com són el creixement lent del nombre d'alumnes escolaritzats en valencià, o que l'exempció a l'assignatura de Valencià es continue permetent actualment.

       Per últim, vam parlar a classe dels diferents problemes lingüístics que poden sorgir a l'hora de dur a terme una política lingüística, els quals es provoquen a causa dels desequilibris ocasionats a l'àmbit educatiu. D'aquesta forma, vam observar a classe com apareixia molta dificultat a l'hora de poder continuar els estudis en valencià al llarg de la teua vida, ja que actualment els centres educatius ofereixen principalment les classes i els estudis amb línies castellanes, i si ofereixen línies valencianes, aquestes desapareixen, en la majoria dels casos, quan avancem amb els estudis superiors com són el batxillerat o la formació professional. Altre problema que vam poder veure a classe fa referència a la desigualtat respecte als alumnes escolaritzats en valencià que hi ha a l'escola pública i a l'escola privada o concertada, ja que com podem observar l'escola concertada i privada es centra principalment en dur a terme programes educatius en castellà on el valencià s'introdueix a poc a poc, el que provoca que únicament un 7% de la població escolaritzada en valencià ho fa en un centre privat o concertat.

        Per aquestes raons, cal dir que per tal d'aconseguir una situació lingüística favorable basada en la igualtat de totes les llengües és necessari crear una política lingüística correcta que recolze i fomente l'ús i l'ensenyament equitatiu de totes elles, tant a l'escola com a la societat en si.

TEMA 2

            En aquesta setmana, hem parlat a classe sobre la importància que té l'elaboració d'un model d'educació plurilingüe a l'hora de millorar la situació lingüística dins d'un territori multilingüe. D'aquesta forma, segons com es tracte la llengua minoritzada (si la societat l'ha acceptat o l'ha marginat) i la importància que esta haja adquirit (només com a àrea o també com a vehicle d'instrucció) apareixen uns models educatius o altres, els quals es divideixen en quatre grups: model compensatori, model de manteniment, model d'enriquiment i model de recuperació plena. 

            Per altra banda, també vam parlar dels diferents programes d'educació bilingüe que hi apareixen a la nostra Comunitat Valenciana per tal d'aconseguir que tot el món tinga una relació, més o menys directa, amb la llengua cooficial del nostre territori lingüístic, el valencià. D'aquest mode, podem veure com és molt important l'elaboració d'un disseny particular d'ensenyament en valencià (DPP), tenint sempre en compte el projecte educatiu de centre (PEC), dins d'una escola per tal de millorar l'ús i el coneixement del valencià, i per tal d'organitzar millor el programa d'educació bilingüe del centre.

            Per últim, és necessari explicar els diferents programes d'educació bilingüe que hi poden aparéixer:

·         Programa d'inversió lingüística (PIL): aquest programa va dirigit a aquells alumnes castellanoparlants situats en un territori de predomini lingüístic valencià. D'aquesta forma els alumnes tracten el valencià com a llengua vehicular i comencen amb el castellà de forma sistemàtica en el primer o segon cicle de primària.

·         Programa d'ensenyament en valencià (PEV): en aquest programa la població té un predomini lingüístic valencià, i per tant apareix esta llengua com a llengua base d'aprenentatge en tota l'educació Primaria i Infantil. També cal dir que el castellà s'introdueix des del primer moment a nivell oral.

·         Programa d'incorporació progressiva (PIP): aquest programa apareix en zones de predomini lingüístic valencià, i es tracta d'un programa on el castellà és la llengua base i el valencià és la llengua que es va introduint a poc a poc, en l'etapa d'infantil s'introdueix de forma oral i en primaria apareix en les assignatures de Valencià i Coneixement de Medi natural, social i cultural.

·         Programa d'educació bilingüe enriquit (PEBE): aquest programa permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció. És necessari dir que a l'hora d'aplicar un PEBE cal determinar la proporció de l'ús vehicular de cada llengua, el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica d'aquestes, i la metodologia i el tractament integrat de les diferents llengües, les quals són el castellà, el valencià i la llengua estrangera triada, que es pot fomentar a patir del segon cicle de l'Educació Infantil.

            A continuació us adjunte un quadre resumen on es pot veure com es modifiquen, o no, els programes anteriors quan els alumnes continuen amb la seua educació (quan arriben a l'ESO):